Fins ara, el vi era una excepció pel que fa a la legislació, sense cap informació fins al punt d'ometre l'origen de producció i la varietat de raïm. A partir d'ara, cada etiqueta de vi ha d'incloure la llista d'ingredients i la declaració nutricional, o bé un codi QR que en facilite l'accés.
Sense entrar en polèmiques, és important saber que la majoria dels vins industrials contenen una varietat d'additius per a modificar el gust, la textura o l'estabilitat del producte:
- Agents de clarificació: poden ser d'origen animal, com l'albúmina d'ou, la caseïna o la gelatina. Alternatives minerals com la bentonita (una argila) també s'utilitzen comunament.
- Acidificants: per a ajustar l'acidesa del vi, àcids com el tartàric, màlic o làctic poden ser afegits.
- Tanins afegits: per a reforçar l'estructura del vi.
- Encenalls de fusta: per a imitar l'envelliment en bóta de roure.
- Llevats seleccionats: per a millorar la fermentació o orientar les aromes.
- Conservants: el diòxid de sofre (SO₂), però també sorbat de potassi, bisulfit i metabisulfit de potassi, lisozim, àcid ascòrbic o dicarbonat de dimetil.
- Gasos: argó, nitrogen, diòxid de carboni per a l'embotellat.
Per als productors de vins naturals, aquesta nova regulació és una benedicció. S'esforcen per utilitzar només raïm en els seus processos de vinificació, sense additius ni intervencions químiques. La llista d'ingredients de les seues botelles es resumix sovint en una sola paraula: «raïm», amb la menció «Sense sulfits afegits».
Per fi el consumidor té accés a una informació mínima sobre el que hi ha, o no hi ha, en la seua botella. Però paradoxalment, ara sabem més sobre els additius que sobre les varietats i l'origen del raïm o la quantitat exacta de sulfits presents. Esperem amb ganes l'actualització!