Cal remuntar-se al 2007 o 2008, quan Laureano Serres del Pinell de Brai i Joan Ramón Escoda del Tossal Gros van emprendre un viatge a la Loire amb Anthony Tortul i Rémi Pujol del Languedoc, quatre vinyaters naturals. En tornar als afores de Béziers, durant un tast nocturn, un dels vinyaters va preguntar als catalans: «Disculpeu però no us agraden els meus vins? Sempre dieu brutal!»
«Clar que sí, són brutals!», va respondre Joan Ramón en francès. Així que els quatre van decidir crear la Brutal Wine Corporation, on cadascun elaboraria un vi anomenat BRUTAL, amb tres punts d'exclamació. Una etiqueta dissenyada de nit davant de l'ordinador d'Anthony Tortul: negra, lletres grogues i roges, sense cap registre de marca. Cadascú és lliure d'apropiar-se del nom i del visual, en total consonància amb la filosofia dels vins lliures: raïms cultivats en agroecologia, collits a mà i criats sense intervenció química o mecànica.
Des de llavors, s'han elaborat vins brutals tranquils i escumosos arreu del món. El moviment comença a Catalunya i a França, i continua a Espanya amb l'amic Cris Vanyó a Carrícola, Mariano Taberner a Requena, Susana i Juan de Pigar, Roger Diaz de les Foes a Castelló. I com que el vi natural no té fronteres, trobem el vi brutal de Valentina Passalacqua a Pulla (Itàlia) o d'Stéphanie i Eduard Tscheppe-Eselböck a Àustria.
Més enllà dels discursos dels sommeliers, és la identitat i la singularitat d'aquesta idea boja que la fan gran: vins vius i lliures «a gaudir», com es diu en la nostra llengua.
Es Brutal, de Romain Cole, publicat per Cambourakis (2021). Gràcies a Laureano Serres per la seua ajuda a la redacció.