Cal tornar al principi dels anys 90, a Montfa, un poble menut de l'Arieja on Benoist havia reformat amb amics una granja en hostal i cuinava plats tradicionals i casolans. Un lloc de trobada i d'intercanvis que va posar al camí de l'autenticitat, del bon menjar i del bon beure.
A l'aperitiu, una sèrie de kirs de la casa, una especialitat feta de vi blanc i crema de cassis originària de Borgonya, aquí servit en ampolles de Jéroboam, a voluntat. El vi era «d'un amic», del veí departament d'Aude, fort i costerut. Encara no parlàvem de vi natural però estava ben viu, com els plats del Benoist. Dinars i sopars interminables en bona companyia, amb música, riures i amor.
«Broyer du noir» significa «rumiar les pensades negres»; el títol ho diu tot: Millor beure vi negre que deprimir-se. Un llibre de receptes i records desbordant d'excessos, sense gens de moderació. A la coberta, un dibuix de Siné. Es deia L'auberge des Traouques (forats menuts) i mai l'oblidarem.